CUINAR SENSE FOC

             CUINAR SENSE FOC

El què sembla, a primera vista, una contradicció, és un fet característic dels mesos de calor, i actualment amb les crudités o les amanides (antipasto dels italians), poden representar més de la meitat del menjar ingerit en un àpat. Si a més afegim les conserves i salaons, i els embotits (ja cuinats o preparats fins i tot amb uns quants mesos d’antelació) Podem fer un àpat o tota una setmana si convé, sense la cocció com a eina principal de la cuina. Quin dubte hi cap que passats quinze dies, o més,  agrairem enormement un plat cuinat amb foc com per exemple un arròs a la paella.

Hi ha diferents tècniques de intervenció per a fer comestibles aliments crus; bé no cap, com les cloïsses vives (sempre hi podem posar unes gotes de llimona), les ostres –cal que siguin vives-, l’assecat i la sal, en el cas d’un bon pernil assecat el temps de rigor; amb afegit d’un àcid (cocció en cru) tals com el vinagre o la llimona,  i també preparacions amb trituració, per a fer cremes, sopes fredes...

Pot intervenir la forma de tallar els aliments, amb preparacions "a la japonesa", que ens poden fer molt més agraïts els aliments, sobretot en cas de peix en crú, marisc o cefalòpodes.

Si a més afegim el pa o l`arròs blanc fred (tant amb l’un com a l’altre podríem dir que fem “trampa”, que necessitem del foc, en canvi estem cansats de menjar entrepans i no haver d’estar a cap lloc on puguem fer foc, per exemple d’excursió a la muntanya); el mateix podem dir si portem una carmanyola amb arròs bullit fred, o en fem una amanida.