5. PEIX EN CRÚ. SEITÓ EN VINAGRE.

           PEIX EN CRÚ

          Aquí és molt popular menjar les cloïsses vives, les ostres i/o els ostrons de França,
           nclús hi ha  qui es menja el seitó cru (sense marinar). Aquí el marinem amb vinagre.

També hi ha receptes de sardines, curades en sal (una setmana) -arengades de "la costa", amb llimona i pebre.

Altres maneres de menjar el peix cru ens han arribat a través d’altres cultures, tals preparacions són el Ceviche del Perú i el Sashimi del Japó.

           Seitó marinat en vinagre

            Agafarem el seitó d’una mida una mica generosa, no el petit que gasten per a fregir        

           directament amb farina (amb cap i budells), si no d’una mida gran ó intermèdia.

           Seitó fresc (1/2 Kg)

           Vinagre (un got)

Aigua (un got)

Sal (tres pessics)

Oli verge d’oliva.

All (2)

Julivert (3 branquetes)

Primer traurem els caps i els budells del seitó (amb un pessic a la base del cap), seguidament traurem la espina central , resseguint amb el dit gros la espina fins a la cua, i la trencarem a prop d’aquesta, obrint el seitó com si fos un llibre.

Ara ja el podem disposar plans en una plat fondo, amb una mica de sal; si convé fent dos pisos ( difícilment tres). Hi abocarem el vinagre, la resta de la sal i l’aigua.

La barreja al 50% de l’aigua amb el vinagre n’avança més que el vinagre sol, i la sal li donarà el punt de rigidesa al seitó, que d’altra manera, ens quedaria tou, “flàccid”.

Amb dos–tres hores a temperatura ambient ja estaran fets; a l’estiu, ho posarem, però , a la nevera (unes 4 o cinc hores).

Ara podem escórrer el seitó, i posar-lo en un altre plat, ben endreçat, amb les cues fent un dibuix “a portell” amb filades enfrontades. Al final omplirem amb oli fins a cobrir el seitó (uns dos dl d’oli) i Picarem l’all pelat i el Julivert  i li posarem per sobre.

Tot i què ja es pot menjar, l’adobament de l’oli amb l’all i el julivert, començarà a estar millor fet en un parell d’hores (al refrigerador).