3. SALAONS I CONSERVES

            SALAONS I CONSERVES

Les salaons per excel·lència, són el bacallà d’Islàndia i de Noruega i les arengades de casco, que abans tenien a moltes botigues de “Pesca Salada”, i cada cop està més especialitzat. A més, hi ha les anxoves en sal que poden ser caseres o de La Escala, i les sardines en sal (caseres) també anomenades arengades de la costa.També es podía trovar salaó de congri i budells de bacallà.

Després venen els fumats, artesanals o industrials, en trobem de salmó noruec, de truita de riu, de areng del nord,...D’altra manera de conserva, de temps immemorial, provenen les conserves en escabetx, aquí podem trobar des de barat, sardines i seitó a tonyina ó bonítol; una altra variant fàcil de fer a casa, és la tonyina o bonítol en oli, que se’ns conservarà el temps que vulguem a la nevera (uns mesos, fins encetar el pot i fins una setmana, amb el pot encetat).

Això sense parlar de les “llaunes” de conserva , de productes de la mar: navalles, cloïsses, escopinyes, langostillos, vieires, tonyina i sardines...

Hi ha un bar a Barcelona, gairebé d’estada obligada (Quimet&Quimet), on es pot fer unes tapes de degustació de tot tipus de fumats, salaons, conserves, alguns formatges raríssims (fins i tot anglesos), a un preu raonable i amb una bodega també increïble. La principal pega del local és que és molt petit, i per tant, no hi ha cadires; evidentment, tampoc guarden taula.

Ja hem parlat abans, amb les amanides, de les olives, carxofes, guindilles, pebrots,...

Durant els anys de la postguerra, molts pagesos de secà portaven per dinar al camp un pa i una arengada. Feien festa quan podien menjar arengada amb raïm. Per la variació, i perquè realment és una barreja molt bona.

El bacallà tal i com el coneixem aquí, en salaó, no es gaire conegut a la resta del món, de fet, els assecadors de bacallà que hi havia hagut al Moncayo (Sòria) han desaparegut, donant lloc als assecadors de Noruega, on pesquen els bacallans, però el consum de gairebé el 75-80% de la producció, s’exporta aquí.

El bacallà, està tant intrincat a la nostra gastronomia, que un plat com el bacallà a la llauna es considera típicament barceloní. Els consums que se’n fan en cru (dessalat i prou), ens porten a plats arrelats al camp, com el xató, del què ja hem parlat, la esqueixada de bacallà, bacallà marinat, o més modernament carpaccio de bacallà.