AMANIDES
L’horta ens proveeix
de la majoria dels productes que mengem crus: enciam, en les seves varietats
més conegudes (letxuga romana, fulla de roure, trocadero, iceberg,...),
escarola, tomàquet, ceba crua, alls tendres, herbes dels canonges, rúcula,
rabinetes, col llombarda, pebrots verds, pebrots vermells, i potser pebrots
grocs (italians) o tomàquets dessecats, molt populars a Itàlia i a les
pizzeries,...Fins i tot podem menjar la carxofa crua amb llimona (llàstima que
a l’estiu no hi ha gaires carxofes si no són en conserva, bullides abans
d’envasar).
Posats
a utilitzar conserves o precuinats que es compren freds, podem afegir les
amanides de llegums (péssols,mongetes, llenties, cigrons, favetes tendres,...).
Amb
les salaons, encurtits i les conserves de peix, podem augmentar el repertori:
olives (ni ha de desenes de classes), cogombrets en vinagre, guindilla basca,
carxofes en conserva, pebrots adobats, patafes,...
Hi ha conserves de
peix que podem tenir tot l’any i que podem fàcilment afegir a les amanides, com
la tonyina en oli, tonyina en escabetx, sardines en oli o escabetx, pop en
salsa americana, escopinyes, cloïsses, musclos, calamars farcits, bonítol en tomàquet,
langostillos,...
Si el condicionant
no és extrem (no tenim ni llum, ni gas), podem preparar un arròs o unes patates
bullides o fins i tot pasta i fer una amanida amb amb qualsevol de les tres coses, per a consumir en fred, per
exemple a la platja amb una carmanyola, o dalt d’un cim; o treballant, ara què
tornen els temps de carmanyola). Ara d'arròs pre-cuinat, en fred, ja s'en troba als supermercats.
És costum catalana
d’afegir embotits i/o formatge a l’amanida d’enciam, amb tota la varietat que
això representa, així completem un recorregut que en principi semblava molt
curt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada