AMANIDA VERDA

           Amanida “verda”

Aquesta és una recepta bàsica de la cuina, que sòl ser un primer plat a l’estiu, quan és el temps del tomàquet. També es pot preparar a l’hort mateix.

 Per a quatre persones:

Enciam (letxuga romana) (1)

Tomàquets (un parell)

Ceba “bavosa” (dolça) (1)

Pebrot verd (1)

Pebrot vermell (1/2) de la varietat “morro de bou”.

Si en tenim a mà també podem posar olives (arbequines).

Oli, sal i vinagre.

Ho rentarem tot de manera escrupolosa, sobretot a l’hort, si l’hem acabat de collir, ja què es fàcil que hi trobem algun llimac, alguna polilla, algun cargol viu, cent-peus petits, cochinilles de la humitat, algun Bernat del tomàquet,.... però sobretot, fang, taques de fang de la pluja.

Que hi visquin aquest animalons, és tota una garantía de què el productes no han estat tractats (recentment) i no hem de tenir por de trencar cap període de carència; vaja, que no ens morirem ni tindrem cagarrines, per menjar aliments crus. Els pagesos també els renten (d’una peça) abans de portar-ho al mercat.

A les terres de ponent, a l’estiu, el menjar més probable d’una festa al camp serà: amanida i carn a la brasa, amb fruita de postres.

Com anàvem dient, primer rentarem els productes de l’hort, amb aigua corrent. Un cop nets,  o mentre o fem, fulla per fulla, destriarem les fulles de l’enciam, rebutjant aquelles que estiguin flàccides, grogoses, trencades (amb un tronxo trencat que comença a esdevenir llenyós).

Tallarem la part del tomàquet propera a la tija, ja que és força dura, i el farem a troços (queda molt bé a vuitens o a rodanxes), amb un ganivet esmolat o amb un ganivet amb dents. No hi ha cosa pitjor per a menjar-se l’afilat d’un ganivet que l’àcid del tomàquet, completament inocu per als animals ó persones. Tallarem els pebrots a medallons i la ceba a rodanxes o a 1/16 parts.

Ho podem posar al plat, amb més o menys gràcia (separat per colors en radis o una cosa damunt de l’altra. Deixarem el tomàquet dalt de tot per a poder-lo amanir, ja que és el que demana més sal.

Amanirem abans de servir ( una safata de grup) o cadascú al seu plat (modals de taula). Personalment jo no li poso vinagre, només oli i sal; el vinagre cadascú al seu gust, i si el volen especial (de Mòdena), doncs endavant.