diumenge, 27 de juliol del 2014

AMANIDA DE LLENTIES



           Amanida de llenties




Per a quatre persones:

Llenties cuites (400 gr. escorregut)
Tomàquet madur (2)
Ceba ( 1 grossa)
Pebrot verd (1/2)
Pebrot vermell (1/2)
Ou dur.
Oli, vinagre, sal.
Pebre negre molt.

Passarem les llenties per un raig d’aigua, per a deixar-les netes dels suc de cocció, amb l’ajut d’un escorredor  gran (de reixeta o foradat).

Respecte les verdures, primer pelarem la ceba, la tallarem a troços petits, i la posarem un estona en aigua.
Netejarem tomàquets i pebrots, passant-los la mà per la pell sota un raig d’aigua, i els tallarem, a daus petits i a medallons.

Aquesta amanida, l’adobarem abans de servir-la (uns deu minuts), amb una mica d’oli, un raig de vinagre i sal. També hi posarem un polsim de pebre negre (millor recent molt)..


 

 

AMANIDA D'ARRÓS



          Amanida d’arròs



Per a quatre persones:

Arròs blanc, prèviament bullit (400 gr. escorregut)
Tomàquet madur (2)
Ceba ( 1 grossa)
Pebrot verd (1/2)
Pebrot vermell (1/2)
Surimi (varetes de peix, amb gust de cranc)
Ou dur.
Olives farcides (opcional)
Oli, vinagre, sal. Ó salsa rosa.
Pebre negre molt.

Passarem l’arròs per un raig d’aigua, per a deixar-lo net del suc de cocció i amb els grans solts, amb l’ajut d’un escorredor  gran (de reixeta).

Respecte les verdures, primer pelarem la ceba, la tallarem a troços petits, i la posarem una estona en aigua. Aquesta operació té com a objectiu que la ceba no “piqui”.

Netejarem tomàquets i pebrots, passant-los la mà per la pell sota un raig d’aigua, i els tallarem, a daus o a medallons.

Aquí hi afegim una mica de surimi tallat en varetes molt fines o a rodanxes i l’ou dur tallat a quarts. També es poden posar altres conserves (tonyina, bonítol, sardines,...) depèn del gust de cadascú i del que tinguem al rebost.

També hi podem posar olives farcides o negres (d’empeldre); això al gust de cadascú, doncs hi ha qui les adora i també qui les odia.

Aquesta amanida, l’adobarem abans de servir-la (uns deu minuts), amb una mica d’oli, un raig de vinagre i sal, també li queda molt bé una mica de salsa de soja. Hi posarem un polsim de pebre negre (millor recent molt). Altra manera és amb salsa rosa.

                       



          Amanida de patata




Aquesta amanida és semblant a l’anterior, amb la diferència que aquí sí que entre bullir la patata (a rodanxes d’un dit de gruix) i el consum del plat, no hem de deixar passar més d’un dia ( i a la nevera de gel), d’altra manera, la patata es torna negra, es rovella.

AMANIDA PRIMAVERA



Amanida Primavera

Aquesta recepta és una de les moltes oportunitats de barrejar coses que ens donen les amanides, en aquest cas és casi com la idea d’una pizza. Quatre coses, ben conjuminades.

Per persona:

Enciam.
Nous pelades ( 5 o 6)
Formatge a taquets (gouda) (50 gr)
Anxoves (2 o 3)
Herbes d’amanir (italianes) o orenga.
Oli, sals.
Vinagre balsàmic o salsa de soja.

Primer netejarem l’enciam, fulla per fulla, sota el raig d’aigua.
El tallarem a una mida més petita (quatre dits aprox.).
En un bol de vidre o plàstic, barrejarem l’enciam, el formatge, les anxoves (tallares a terços) i  les nous pelades. Per sobre hi afegirem les herbes d’amanir o la orenga.


Cadascú s’ho amanirà al seu gust.



ALTRES AMANIDES



Altres amanides

La imaginació no té límits, i amb tants ingredients podem fer mil i una combinacions, com per exemple una amanida de rúcula i canonges amb tomàquets secs (2) i pernil d’ànec.

La  nova cuina, ha posat de moda les barreges d’herbes, enciams, escarola, endívies, rúcula, canonges, xicoira i altres per l’estil, ( a això a ajudat, i molt l’aparició de les barreges ja preparades, envasades en atmosfera controlada  -nitrogen-),  amb tomaques xerry, rabinetes,.... i amanides amb vinagretes del més divers o salsa de iogurt,... barrejades amb un altre ingredient que agafa paper protagonista, per contrast,  com el pernil d’ànec, favetes tendres amb pernil, formatge de cabra tendre escalfat al forn, pernil de pota negra, gambes (de bona mida),...

N’hi ha però alguna amanida que bé amb denominació d’origen, tal és xató (de Sitges o de Vilanova... del món, degut a la internacionalització de la cuina catalana).

dissabte, 26 de juliol del 2014

XATÓ



Xató 

No deixa de ser una amanida, però la tradició en fa un plat complet, servint-lo amb una truita de verdures ( samfaina, carbassó i ceba, espàrrecs,...)

Per a quatre persones

Enciam (4 o 5 fulles)
Escarola (mitja peça)
Tomàquet (2) opcional.
Bacallà esqueixat (200 gr) dessalat.
Tonyina en oli. (150 gr.)Olives negres (d’empeldre).
Ous dussos (2)
Pebrot del piquillo a tires (4)
Anxoves (12)
Salsa romesco (200gr)
Oli (1 raig)

Rentarem l’enciam i la escarola fulla per fulla (ja hem explicat els motius amb l’amanida “verda”), i les farem a troços.

En un bol, barrejarem el bacallà i la tonyina, de forma que quedin força separats (identificables), però que comencin a agafar l’un el gust de l’altre.

Pelarem els ous dussos, els passarem per l’aigua i els farem a quarts o tallarem a rodanxes.

Arribat el moment de muntar el plat, en una safata ampla i plana, posarem l’enciam amb l’escarola a les puntes, la barreja de tonyina i bacallà al centre, escamparem les olives negres per sobre i afegirem els ous dussos tallats i les anxoves senceres i/o tires de pebrot del piquillo.
Tot el conjunt el regarem amb unes cullerades de salsa romesco, repartides.

            Se serveix el plat amb la salsa al costat, per a que cadascú es posi una mica més,
             al gust de cadascú